HOME, un film de Yann Arthus-Bertrand
Sitio web:
http://www.youtube.com/homeprojectES#p/a/u/1/SWRHxh6XepMHOME
És difícil establir relacions de causalitat entre el producte utilitzat i les conseqüències sobre la salut perquè de vegades les persones estan exposades a elements contaminants en el lloc de treball, però també pateixen l’exposició ambiental que pot provenir de l’aigua, de l’aire, dels aliments o de productes cosmètics o farmacològics. A diferència de les radiacions ionitzants, l’efecte dels productes químics depèn de les dosis i de la repetició de l’exposició. També hem de partir de la base que els avenços en la síntesi de substàncies noves, siguin insecticides de nova generació, desinfectants, pintures o tints, han suposat una millora de la qualitat de vida de moltes poblacions del món, i que no totes les substancies químiques són nocives. El problema és que moltes no han estat avaluades en relació amb els possibles efectes negatius que poden tenir sobre la salut humana.
A través de l’aire es poden transmetre els contaminants volàtils, com els insecticides que s’utilitzen en l’agricultura o en les desinsectacions de locals, hotels, escoles, piscines, serveis de transport públic o contenidors de residus, que s’han de sotmetre a desinsectacions freqüents. Però també els hidrocarburs procedents de la combustió de la gasolina, expulsats a través del tub d’escapament dels cotxes, són un contaminant; actuen com a disruptor endocrí i contenen metalls pesants, com el plom. I encara més, a tots ells s’hi uneixen les emissions d’altres gasos, com l’òxid nitrós, l’anhídrid carbònic i els sulfats.
Conseqüències del consum de substancies químiquesEn primer lloc, poden afectar la salut del fetus (teratogènics) i el material genètic dels éssers humans (genotòxics). Poden ser inductors de canvis en la salut reproductiva i en l’equilibri de les hormones, cosa que pot tenir l’efecte de disruptors endocrins.[2] S’han descrit també efectes carcinògens i neurològics, i poden ser inductors de processos autoimmunes i d’alteracions de la immunitat, de la fatiga crònica i la fibromiàlgia, i de la hipersensibilitat química múltiple.
En primer lloc, afecta la població de treballadors i treballadores de l’agricultura i, de vegades, per mala manipulació o per falta d’informació, també afecta les seves famílies, amb un risc més elevat per als nens de curta edat i fins i tot durant el desenvolupament fetal. Afecta també els treballadors i les treballadores que fabriquen, manipulen i apliquen els pesticides. A més, poden produir efectes sobre la salut dels treballadors i les treballadores de centres laborals en els quals s’han aplicat insecticides sense seguir normes d’aplicació, o sense respectar els mètodes innocus de neteja posteriors a l’aplicació. Finalment, l’exposició més subtil i continuada es deu a la contaminació de l’aigua i dels aliments per pesticides.[4] Les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini de l’exposició a insecticides son càncer infantil i en la vida adulta, problemes en la salut reproductiva, malaltia de Parkinson, malalties autoimmunes, disrupció endocrina i neuropatia central i perifèrica.
En primer lloc, hem de donar molta més informació a tota la població, a pares i mares i als educadors i educadores, perquè sense informació no podem canviar les pràctiques quotidianes de consum i alimentació. No es fàcil oferir informació veraç i per això és necessari actualitzar els coneixements amb consultes a bases de dades o pàgines web com la del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS),[5] que també proposa bones pràctiques que podríem fer en la nostra vida quotidiana per preservar el medi ambient. L’exemple dels adults reciclant els residus, classificant la brossa i evitant que es multipliqui la incineració de residus farà que les noves generacions canviïn la seva actitud davant de la contaminació ambiental.
Cal promoure la recerca biomèdica entre indústria, salut pública i universitats per establir les correlacions entre contaminants i problemes de salut de la població. Conegudes les causes, caldrà estimular les tasques de prevenció, amb normes clares de com s’han d’utilitzar els productes químics, els insecticides i els productes de neteja. Caldrà estimular que les etiquetes dels productes continguin tota la informació dels continguts, inclosos tots els productes destinats a l’alimentació, i si poden contenir productes transgènics. És important també que es coneguin els beneficis de l’alimentació ecològica, que no conté insecticides en la seva producció.
El denominat Conveni d’Estocolm de 2001, ratificat l’any 2005, va definir dotze productes d’eliminació prioritària a tots els països del món, atenent els efectes tòxics que tenen, la seva presència al medi ambient i la seva persistència a l’interior del cos humà, ja que tots són productes organoclorats. Aquestes substàncies, que es van anomenar contaminants orgànics persistents (COP),[6] són l’aldrín, el PCB, el clordà, el DDT, el dieldrín, les dioxines, les endrines, el furan, l’heptaclor, l’hexaclorobenzè, el mirex i el toxafè. A Catalunya, des de l’any 2005, representants del Departament de Salut, juntament amb representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i altres organismes, sota la coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge, treballen en la vigilància i el control dels contaminants del Conveni d’Estocolm des de diferents vessants: vigilància dels aliments, reducció d’emissions al medi ambient, identificació i localització de les fonts o substitució de les substàncies contaminants per altres d’innòcues.